Sempre pots tornar a casa.

Per quan vius jutjant-te i intentant controlar-ho tot: què passarà, què pensaran els altres, com hauries de ser — i això et desgasta més del que et penses. Una visualització a la platja on cada onada s’endu, respiració a respiració, tot allò que ja no és per tu, mentre cada inhalació et torna energia i calma. Perquè deixar anar no és perdre el control: és fer espai perquè per fi arribi allò bo que t’està esperant.

Per quan la vida es mou al teu voltant i sents que ho has de sostenir tot tu sola. Una visualització on et converteixes en arbre — arrels que et sostenen sense demanar res a canvi, un tronc ferm i flexible que s’adapta al vent sense trencar-se — perquè recordis que sense arrels no hi ha ales: com més profundes són les teves arrels, més amunt poden arribar les teves branques.

Per quan sents que has de buscar a fora allò que ja tens dins teu. Una visualització on trobes, al centre del teu cor, una espelma que sempre ha estat encesa — perquè recordis que casa no és un lloc on arribar: és un lloc que ja portes dins teu.

Per quan et compares amb les altres o sents que hauries de ser diferent. Una visualització en un camp on deixes anar les pedres que portes a les butxaques i regues, una mica cada dia, la llavor que ja tens dins — perquè recordis que no hi ha dues flors iguals, i la teva bellesa és única i irrepetible.

Per quan vius massa dins del cap i has perdut el contacte amb el teu cos. Un escaneig complet, de peus a cap, per deixar anar la tensió que hi guardes — perquè recordis que el teu cos és casa teva.

Per si tens insomni, et costa conciliar el son, o només necessites un moment de pausa enmig del dia. Una visualització sota un cel ple d’estrelles per deixar anar tot el que ocupa la teva ment — perquè recordis que el món seguirà girant, la lluna seguirà il·luminant i el sol tornarà a sortir demà, facis el que facis. Dona’t el permís de descansar.